Valls de Valira
 |  |
| DADES BÀSIQUES | Extensió: 171,2 km2 Població: 845 habitants (any 2015) Ajuntament: Tel. 973 35 04 58 ajuntament@vallsvalira.ddl.net Web del’Ajuntament | |||
| ESCUT I BANDERA |
|
| ||
| ELS POBLES | Anserall, Arcavell, Arduix, Argolell, Ars, Asnurri, Baixos de Calbinyà (també anomenats el Poble Sec), Barri Sant Antoni, Barri Sant Pere, Bescaran, Calbinyà, Civís, la Farga de Moles, Farrera dels Llops, Os de Civís i Sant Joan Fumat Mapa del municipi | |||
| CELEBRACIONS FESTIVES | FESTES MAJORS | |||
| ELS ALLOTJAMENTS TURÍSTICS | HOTELS CASES DE TURISME RURAL Calbinyà: Cal Tonico PL-000595(CPI- Casa de Poble Independent) Tel. 973354483 / 650821258 Civís: Os de Civís: Sant Joan Fumat: HABITATGES D’ÚS TURÍSTIC Anserall: Arcavell:
Bescaran: CÀMPINGS REFUGIS | |||
| ELS RESTAURANTS | Anserall: Hostal Vell. Tel. 973 360660 Arcavell: Cal Pintor. Tel. 973 369235 L'Era del Julià Tel. 699 690 325 Bescaran: La Canal. Tel. 973 350301 Cuina de l’Hotel Saó : Tel. 973 352609 Calbinyà: Cal Serni. Tel. 973 352809 Cortingles: La Masia del Valentí. Tel. 973 353140 La Farga de Moles: Borda Caballé. Tel. 973 351427 Os de Civís: Os de Civis. Tel. 973 369162 La Font. Tel. 973 369149 Sant Joan Fumat: Cal Pauet. Tel. 973 353484 | |||
| L'ÀREA RECREATIVA | Arcavell: Font de la Rabassa Ars: Ras de Conques (Refugi) Tel. 973091154 / 608266252 | |||
| EL TERRITORI | El terme municipal de les Valls del Valira, el segon en extensió de l'Alt Urgell, està situat al nord de la comarca i és fronterer amb Andorra. S'estén des del pic de Salòria, al nord-oest, fins al puig Punçó, a llevant, i pel sud arriba fins a gairebé tocar la riba dreta del Segre, prop de la Seu d'Urgell. | |||
| LA HISTÒRIA | El municipi de Valls de Valira neix l’any 1970 arran de la unió dels ajuntaments d’Anserall, Arcavell, Ars, Civís i Bescaran. Articulat pel tram baix del riu Valira i les zones d’alta muntanya que limiten amb Andorra, la seva situació fronterera ha condicionat alguns aspectes de la seva evolució històrica i la seva realitat actual. Anserall conserva encara restes del potent monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, antiga abadia benedictina amb possibles arrels visigòtiques que protagonitzà, de la mà del seu abat Fèlix, una polèmica amb els teòlegs de la cort de Carlemany a finals del segle VIII. Durant els segles següents, els territoris de l’actual municipi es dividirien en funció de les seves fidelitats feudals, de manera que els territoris de la riba dreta, singularment les valls de Sant Joan, quedarien vinculades, de la mà dels Caboet, als dominis del vescomtat de Castellbò, mentre que els territoris de la riba esquerra, és a dir, Arcavell i Bescaran, romandrien dins la senyoria jurisdiccional de l’Església d’Urgell. Al límit de totes dues dominacions s’aixecava el castell de la Bastida de Ponts, llunyà precedent de la duana actual que, a mitjan segle XIII impedia el pas dels agents del bisbe per perseguir els càtars refugiats a Andorra. | |||
| L'ECONOMIA | Fins fa pocs anys el municipi basava la seva economia en les explotacions de vaquí de llet i les ovelles. Darrerament, el sector primari s’ha anat transformant cap a les explotacions de vaquí de carn, a més de l’equí. Paral·lelament s’ha anat reforçant el sector terciari, amb una destacada oferta turística que inclou els establiments de restauració i els allotjaments rurals. | |||
| NO US HO PERDEU | ELS CIMS MÉS ALTS. El municipi respira alta muntanya per tots els costats: prats alpins, neu, tarteres, serres i cims. A les Valls de Valira hi ha els sostres comarcals de l’Alt Urgell: el pic del Salòria, de 2789 m, i el Monturull, de 2761m. Són dos autèntics miradors des d’on es pot contemplar bona part del Pirineu. A la carena del Salòria cal destacar-hi altres cims i colls com la Torre de Cabús, el Bassiets, el coll de Finestres o el de Màniga. Des d’aquí es domina les valls d’Os, de Conflent i la vall Ferrera, així com la Pica d’Estats i el Comapedrosa, els cims més alts de Catalunya i d’Andorra respectivament. Per la seva banda, el Monturull forma part d’una serra limítrof amb Andorra i la Cerdanya, i s’alça sobre la petita vall glacial del Port Negre. TERRA DE FRONTERA. Tot l’extrem nord del municipi limita amb el Principat d’Andorra. Això li atorga una de les seves principals singularitats, única al conjunt del nostre país: l’accés asfaltat al poble d’Os de Civís només es pot fer des de terres andorranes. Geogràficament, el poble pertany a les valls d’Andorra, però des del punt de vista administratiu forma part de l’Alt Urgell, Catalunya. Aquesta particular situació li ha conferit durant anys un cert volum de visitants. Es tracta d’un dels pobles més recòndits dels Pirineus, amb una curiosa combinació de caràcter tradicional i una frenètica activitat turística. Un cop arribats a Os, sorprèn la disposició de les seves cases, afermades al vessant de la muntanya i al capdamunt, dominant el poble, l’església romànica de Sant Pere. ALTIPLANS: PAISATGES AMABLES. Al mig d’un mosaic de paisatges on s’alternen valls, serres, boscos, prats de dall, pobles i cims, sobresurten dos altiplans muntanyencs d’una alçada considerable: el ras de Conques (o d’Ars) i el pla de Sorri. Són zones de pastura que encara conserven la seva activitat ramadera, tal com ho demostra la presència de ramats de bestiar, bordes, cóms, passos canadencs, punts de sal i tancats. Des del mirador del coll del Grau s’obté una excel·lent visió del ras de Conques, on hi ha un refugi guardat a l’estiu. A l’altre extrem del municipi, al pla de Sorri, les vistes de la serra del Cadí tot gaudint d’una passejada, són espectaculars. Altament recomanable. CINGLERES DE SANT JOAN I ARGOLELL. Entre els pobles d’Argolell i Sant Joan Fumat trobem un dels paisatges més espectaculars del municipi: un conjunt de grans cingleres orientades al sud. De roca calcària molt antiga (del Devonià, fa uns 385 milions d’anys), les parets són plenes de forats, esquerdes i replans que possibiliten la presència d’interessantíssimes espècies d’ocells rapinyaires. Hi destaquen el trencalòs (Gypaetus barbatus), l’aufrany (Neophron percnopterus), el voltor comú (Gyps fulvus), l’àliga daurada (Aquila crhysaetos) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus). A l’hivern també s’hi pot veure el preciós pela-roques (Tichodroma muraria), un veritable especialista rupícola. La millor manera de gaudir d’aquesta riquesa ornitològica és des de Farrera dels Llops, equipats amb prismàtics o encara millor telescopis. UN ROMÀNIC ÚNIC. Cadascun dels pobles del municipi té la seva església, ja sigui d’estil romànic o barroc, més gran o més petita, construïda al bell mig del poble o excavada directament a la roca. Entre tots aquests edificis religiosos n’hi ha 3 que cal destacar per la seva singularitat constructiva o per la seva importància històrica: el campanar de Sant Martí de Bescaran, del segle XI i de secció quadrangular. A l’altre extrem del municipi, el campanar rodó de Sant Martí d’Ars. Construït a la segona meitat del segle XI, és una de les manifestacions més reeixides d’aquesta tipologia de campanars dins de l’àmbit català. Al mig d’aquestes dues esglésies, a tocar del riu Valira i del poble d’Anserall, s’erigeix el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, Bé Cultural d’Interès Nacional d’orígens remots vinculats a la cristianització d’aquesta zona del Pirineu. MOLTA NATURA PROTEGIDA. El costat occidental del municipi està inclòs al Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’espai natural protegit més extens de Catalunya. En aquest sector del Parc cal destacar el ras de Conques, la capçalera de la vall de Santa Magdalena i les bordes de Conflent, als peus del pic del Salòria. Són indrets amb paisatges excepcionals i un patrimoni natural i cultural ric i divers. La millor manera de conèixer-los i de gaudir-ne és seguint a peu alguns dels itineraris senyalitzats del Parc. A més a més, hi ha tot un seguit de punts interpretatius i miradors panoràmics que disposen d’una senyalització per identificar els cims, altres elements del paisatge, i la flora i la fauna que s’hi poden observar. A l’extrem oriental del municipi, la muntanya de Bescaran forma part de l’espai Natura 2000 Tossa Plana-Puigpedrós. RAMATS DE BORDES. El paisatge actual del municipi és fruit de l’activitat humana durant mil·lennis que ha quedat fossilitzada en forma de camins, dòlmens, marges de pedra seca, pobles, ermites, cabanes i bordes. Aquestes últimes són un excel·lent testimoni de l’activitat agroramadera de les zones d’alta muntanya. Tenien, i moltes encara tenen, una importància fonamental per a l’economia del municipi. Per una banda, servien de refugi per al bestiar i de magatzem d’herba i palla, i per l’altra, d’habitatge temporal. Les característiques de les bordes variaven en funció de la situació geogràfica i de la capacitat econòmica dels propietaris. Situades a mig camí entre els pobles i les parts altes del terme, algunes d’elles estaven aïllades i d’altres formaven importants conjunts o cortals. A les Valls de Valira tenim grups de bordes força interessants, com les de Civís, de Conflent, de Cortvassill, d’Escàs o les de Pudovern, entre altres. POBLES AUTÈNTICS. Al municipi de Valls de Valira tenim 15 nuclis de població, gairebé tots per sobre dels 1000 m d’altitud. Això els dóna un caire de veritables pobles de muntanya. Un parell fins i tot estan per sobre dels 1500 m, tret que els fa dels més alts de Catalunya. La major part de les cases dels nostres pobles estan fetes d’elements bàsics del medi natural que ens envolta: parets de pedra del país, pissarra de lloseres properes, fusta dels boscos del municipi i ferro forjat no gaire lluny d’aquí. Tot plegat conforma una arquitectura sòbria i autèntica, amb detalls que revelen com ens hem adaptat al pendent del terreny, a l’orientació dels vessants, a la neu, etc. Al costat de tot això, l’accés asfaltat a tots els nostres pobles i la proximitat als principals centres de serveis, fan que tinguem explotacions ramaderes convivint amb una notable oferta d’establiments turístics. | |||
