Coll de Nargó
 |  |
| DADES BÀSIQUES | Extensió: 151,4 km2 Població: 575 habitants (any 2015) Ajuntament: Tel. 973 38 30 48 ajuntament@collnargo.ddl.net Web del’Ajuntament | |||
| ESCUT I BANDERA |
|
| ||
| ELS POBLES | Coll de Nargó, Gavarra, les Masies de Nargó, Montanissell, Valldarques, els Prats de Sallent i Sallent Mapa del municipi | |||
| CELEBRACIONS FESTIVES | FESTES MAJORS FIRES Fira del Rovelló i Fira i Festa de Muntanya: 26 i 27 d’octubre CULTURA POPULAR Baixada de Raiers: 2n dissabte d’agost | |||
| ELS ALLOTJAMENTS TURÍSTICS | APARTAMENTS TURÍSTICS / HABITATGES D’ÚS TURÍSTIC Per aquesta modalitat d'establiments turístics podeu consultar la Llista oficial d'Habitatges d'Ús Turístic actualitzada de la Generalitat de Catalunya, clicant aquí. Coll de Nargó: CASES DE TURISME RURAL Tel. 689 492 977 Cal Remolins - Llevant: PL-000736 (CPI-casa de poble independent) Tel. 689 492 977 Cal Remolins - Era de Cal Remolins: PL-000731 (CPI-casa de poble independent) Tel. 689 492 977 Cortiuda ( refugi de Muntanya) Tel 630826135 /Tel 973092313 | |||
| ELS RESTAURANTS | Coll de Nargó: Montanisell: | |||
| EL TERRITORI | El terme de Coll de Nargó ocupa un extens territori a la part sud-oest de la comarca, entre les serres de Boumort i Sant Joan, al nord; la del Turp, a llevant; i la d’Aubenç, al sud-est, mentre que pel sud llinda amb l’estret dels Espluvins i a ponent, en part amb el riu de Rialb. En pasar pel terme, les aigües del Segre s’embassen ja al Pantà d’Oliana. També solquen el municipi els rius de Sallent, de Valldarques i el ja citat de Rialb, a més de diversos torrents. | |||
| LA HISTÒRIA | En la seva fesomia actual, el municipi de Coll de Nargó és definit l’any 1969, en ser-li agregats els antics termes de Gavarra i Montanissell. El nucli principal d’aquest conjunt, Coll de Nargó, és una població aturonada amb uns precedents situats al voltant de l’antiga església romànica de Sant Climent, on s’han localitzat restes d’una vil·la romana, amb ceràmica campaniana del segle I aC. A ponent d’aquesta població, un seguit de camins i passos de muntanya comunicaven —i en el cas de la carretera del coll de Bóixols encara comuniquen— la vall del Segre amb el Pallars. Castells com els de Montanissell, Valldarques i Gavarra, documentats per primera vegada a cavall dels segles X i XI, controlaven aquests passos cap a les terres del Pallars. També Coll de Nargó tingué el seu propi castell, vinculat als Castellbò, que fou desmantellat l’any 1513. Al segle XVIII, l’impuls de l’explotació forestal per les necessitats de la construcció de l’armada, va fer de Coll de Nargó un punt de referència de l’enraiada i el transport fluvial de la fusta cap a les drassanes costaneres. Aquesta activitat, la dels raiers, es mantindria força viva a Coll de Nargó fins ben entrat el segle XX. | |||
| L'ECONOMIA | L’agricultura i la ramaderia manté un fort pes en l’economia del municipi, amb més 40.000 caps d’aviram, al voltant de 4.000 d’oví i de porcí i prop de 3.000 de boví. Entre els conreus, a més de les terres de pastura, cal destacar les plantacions de cebes, patates i cereals. Els últims anys ha anat creixent el sector de serveis, especialment els relacionats amb el turisme: restaurants, hotels i residències-casa de pagès. L’obertura del centre Dinosfera ha donat un nou impuls a l’economia local. | |||
| NO US HO PERDEU | ELS DINOSAURES. A Coll de Nargó s’ha localitzat un dels jaciments d’ous de dinosaures més importants del món. Una part d’aquest patrimoni paleontològic es pot contemplar, sobre el mateix terreny, al Mirador del Cretaci, a la partida de Pinyes, conveninetment senyalitzat. També es pot visitar el centre Dinosfera, on s’explica l’evolució i l’extinció dels dinosaures i s’exposen diversos fòssils. El municipi de Coll de Nargó està inclòs en el nou Geoparc Mundial Conca de Tremp – Montsec, que rep el reconeixement internacional per part de la UNESCO.Les complexes formacions orogràfiques que hi ha en tota aquesta zona permeten explicar com es van formar els Pirineus ara fa milions d'anys. A aquesta singularitat, s'hi afegeixen d'altres elements com ara el patrimoni natural, cultural i etnològic, que inclou per exemple l'ofici dels raiers i els productes gastronòmics. ELS RAIERS. Fins a començaments del segle XX, Coll de Nargó va ser juntament amb el Pont de Claverol, a la Noguera Pallaresa, el nucli més important de raiers de Catalunya. D’aquell arriscat ofici, consistent a baixar fusta pel riu, se’n conserven els records i els vestigis que podeu veure al Museu dels Raiers, integrat a la Ruta dels Oficis d’Ahir. El museu ocupa l’antiga església del Roser, al barri antic de la vila de Nargó. A més, cada estiu, l’Associació de Raiers de la Ribera del Segre organitza la baixada de dos rairs entre els Clops de Fígols i el Pont d’Espia. Aquesta festa tradicional se celebra habitualment el segon dissabte d’agost. EL ROMÀNIC. El municipi de Coll de Nargó és un dels més rics de tot l’Alt Urgell en momuments romànics. El més significatiu és l’església de Sant Climent, declarada bé cultural d’interès nacional. Situada a les afores de la vila de Nargó, vora la carretera d’Isona, és especialmente destacable pel seu campanar atalussat. També mereixen una visita Sant Miquel de les Masies, Sant Romà de Valldarques, Sant Serni de Gavarra Sant Martí de la Plana, Sant Joan de Montanissell i Sant Maximí de Sallent. Tots aquests edificis componen un dels itineraris de la Via Romànica. LA VOLTA A GAVARRA. Si us atreviu amb la bicicleta tot terreny i esteu disposats a fer un recorregut de 46 quilòmetres per bona part del terme de Coll de Nargó us recomanem la volta a Gavarra. Convenientment senyalitzada, us portarà des de la vila de Nargó cap al nucli de les Masies per continuar després per la serra d’Arques i el pla de Tolustre fins a Gavarra, des d’on es torna a Nargó passant per Valldarques. Us endinsareu per boscos de roure i alzina, travessareu rius, contemplareu amplis paisatges i, a més, veureu romànic. | |||
