Fígols i Alinyà
 |  |
| DADES BÀSIQUES | Extensió: 101,8 km2 Població: 261 habitants (any 2015) Ajuntament: Tel. 973 38 31 00 ajuntament@figolsalinya.ddl.net Web del’Ajuntament | |||
| ESCUT I BANDERA |
|
| ||
| ELS POBLES | Alinyà, l'Alzina, Canelles, Fígols, Llobera, Perles, les Sorts, la Vall del Mig i Voloriu Mapa del municipi | |||
| CELEBRACIONS FESTIVES | FESTES MAJORS CULTURA POPULAR | |||
| ELS ALLOTJAMENTS TURÍSTICS | CASES DE TURISME RURAL Per aquesta modalitat d'establiments turístics podeu consultar la Llista oficial d'Habitatges d'Ús Turístic actualitzada de la Generalitat de Catalunya, clicant aquí. Fígols: Llista oficial HUTL - Fígols. El Molí HUTL-030114 Tel.629980324 HOTELS | |||
| ELS RESTAURANTS | Alinyà: Cal Celso. Tel. 973 370 092 Ca la Lluïsa del Peretó. Tel. 973 370 181 | |||
| LES ÀREES RECREATIVES | Fígols: Font de Codonyes Alinyà: Font de l'Aiguaneix | |||
| LA NATURA I EL TURISME | Alinyà: Muntanya d’Alinyà. Tel. 608055666 Fígols: Sector D. Tel. 639 303 281 / 670 447 896 | |||
| EL TERRITORI | El municipi de Fígols i Alinyà és situat gairebé en la seva totalitat a l'esquerra del Segre, entre aquest riu, a ponent, i la serra del Port del Comte, al sud-est, on llinda amb la comarca del Solsonès. Al nord, arriba fins al riu de Lavansa i al sud, fins al pont d'Espia. El terme és drenat pels rius de Perles i de Canelles. | |||
| LA HISTÒRIA | Fígols i Alinyà configuraven dos municipis adjacents que foren units en un de sol l’any 1972. El nucli de Fígols, situat a la riba esquerra del Segre, estigué vinculat a la família dels Caboet des del segle XI, i la seva jurisdicció fou heretada pels Castellbò fins al final del vescomtat l’any 1548. L’església romànica de Sant Víctor de Fígols fou incendiada per les tropes carlines l’any 1836, en el decurs d’una topada amb els liberals. Per la seva part, el lloc d’Alinyà, amb el seu castell documentat des de 1039, estigué vinculat des del segle XI als vescomtes de Cardona. Aquesta vinculació persistí fins al final de l’Antic Règim, ja entrat el segle XIX, de la mà dels ducs de Medinaceli, successors dels Cardona. El municipi integra també el congost de Tresponts, amb els camins històrics de Tresponts i dels Pontarrons, atribuïts a l’obra del bisbe Ermengol. Originàriament, aquests termes més o menys allunyats de la matriu del municipi constituïen el terme del Priorat de Tresponts, de poblament dispers, que fou integrat al municipi de Fígols al segle XIX. | |||
| L'ECONOMIA | L’aviram, els ramats d’ovelles i el boví conformen la ramaderia del municipi. També hi trobem cultius de patates. Fins a començaments del segle XX, la fusta dels boscos d'Alinyà es baixava en rais pel Segre. Els últims anys s'han obert alguns establiments de turisme rural i de restauració. | |||
| NO US HO PERDEU | ELS PONTARRONS. A l'extrem nord-occidental del terme, vora el pont dit de la Torre i a la dreta del Segre, trobem els Pontarrons, un seguit de ponts medievals que formaven part de l'antic camí d'Organyà a la Seu d'Urgell. Foren construïts al segle XI per iniciativa del bisbe Sant Ermengol per salvar les profundes escletxes de la roca. Els ponts són d'arc de mig punt, que arrenca directament des de la base. Actualment el pas ha estat rehabilitat com a Camí de Sant Jaume. EL ROMÀNIC. Entre els monuments romànics que es conserven al municipi cal destacar les esglésies de Sant Víctor de Fígols, Sant Esteve d'Alinyà i Sant Romà de Perles, a més de l’ermita de Santa Pelaia, prop de Perles. També contenen elements romànics Sant Marc i Santa Eulàlia de Canelles i Sant Bernabé de l'Alzina. És igualment romànica la capella de Sant Pere, prop de Canelles, tot i que no es pot visitar perquè és de propietat privada. LES CISTELLES. A Cal Gilet i a Cal Graell, al nucli de la Vall del Mig, hi trobareu artesans cistellers. Fan cistelles de vímet, cistellons i paneres, però no els comercialitzen. Si els voleu veure treballar, heu de concertar prèviament la visita (només de juny a setembre), als telèfons 973 37 02 39 i 973 37 01 53. LA MUNTANYA D’ALINYÀ. La Fundació Catalunya La Pedrera té en propietat una part de la muntanya d’Alinyà, on ha realitzat un treball per conèixer a fons els valors naturals de la finca i ha elaborat un Pla de Gestió que inclou tots els aspectes que cal desenvolupar a curt i a mitjà termini, entre els quals hi ha els diversos itineraris per visitar i conèixer la finca i gaudir al màxim dels seus valors naturals i de paisatge. En compliment d'aquest Pla de Gestió s'han adequat diferents itineraris, un mirador, s'han restaurat fonts i s'ha habilitat un canyet, entre altres actuacions. | |||
