Vansa i Fórnols
 |  |
| DADES BÀSIQUES | Extensió: 106,1 km2 Població: 210 habitants (any 2015) Ajuntament: Tel. 973 37 03 68 ajuntament@vansafornols.ddl.net Web del’Ajuntament | |||
| ESCUT I BANDERA |
|
| ||
| ELS POBLES | Adraén, la Barceloneta, Cornellana, Fórnols, els Garrics, Montargull, Ossera, Padrinàs, Sant Pere, Sisquer i Sorribes. Mapa del municipi | |||
| CELEBRACIONS FESTIVES | FESTES MAJORS APLECS | |||
| ELS ALLOTJAMENTS TURÍSTICS | CASES DE TURISME RURAL Ossera: Padrinàs: Montargull: Sisquer: APARTAMENT TURÍSTIC CASES DE COLÒNIES CÀMPINGS | |||
| ELS RESTAURANTS | Fórnols: El Molí de Fórnols. Tel. 973 370021 El Paller de Cal Coma. Tel. 973 370100 | |||
| EL TERRITORI | El terme municipal de la Vansa i Fórnols s'estén des del carener occidental de la serra del Cadí fins als contraforts de la serra del Port del Compte i des del Montsec de Tost, a ponent, fins a la serra Negra, a l'est. El territori és drenat pel riu de la Vansa i pel seu afluent per la dreta, el riu de Bona, a més del riu Fred, que hi conflueix per l'esquerra, i el riu de Ribanegra, que aflueix al Molí de Fórnols. | |||
| LA HISTÒRIA | Els dos municipis que articulaven la part baixa de la vall del riu de Lavansa foren units l’any 1973 en el nou municipi de la Vansa i Fórnols. Els principals nuclis de població del municipi, situats al llarg de les principals vies de comunicació tradicionals, són configurats, en la seva major part, a partir de la construcció d’una sèrie de castells a partir del segle XI, com passa en els casos de Cornellana, Ossera, Adraén, Sisquer o Fórnols. En canvi, en nombrosos espais del fons de la vall encara es manté el domini del poblament semidispers que hauria predominat durant l’alta edat mitjana. A partir de principis del segle XI la major part d’aquests territoris, amb l’excepció de Cornellana, romanen sota la jurisdicció dels senyors de Lavansa, que serien substituïts pels senyors de Josa, vassalls dels Pinós, a partir de mitjan segle XII. Seria precisament un dels senyors de Josa, Ramon III, qui edificaria el castell de Fórnols cap a 1240 a partir d’un nucli de poblament dispers. L’any 1371, amb el poder dels Josa notablement disminuït, els barons de Pinós van vendre tots els drets i les jurisdiccions d’aquell territori a l’Església d’Urgell, que en retindrien la jurisdicció fins al final de l’Antic Règim al segle XIX. | |||
| L'ECONOMIA | L'agricultura i la ramaderia havien constituït la principal activitat econòmica del municipi. Encara es mantenen alguns conreus tradicionals, i hi ha petites explotacions de bestiar boví i alguns ramats d'ovelles i de cabres. En el darrer quart del segle XX es van començar a introduir els cultius biològics i d'herbes medicinals i aromàtiques. L’artesania i el turisme han anat guanyant pes en el conjunt de l’economia del terme. | |||
| NO US HO PERDEU | ELS ARTESANS. El poble d'Ossera és en si mateix un petit mercat permanent d'artesania. A Cal Nogué hi trobareu la Suzzette, que es dedica a la recol·lecció d'herbes aromàtiques i medicinals i ha creat un jardí botànic de muntanya. A cal Codina, la Mercè i el Raül elaboren el formatge de cabra curat Serrat Gros. A Cal Casal, Núria Rosell elabora melmelades de primera qualitat. L'artista Jaume Rovira, té una galeria d’art on exposa la seva obra gràfica. EL ROMÀNIC. El monument romànic més interessant del municipi és l'església de Sant Julià dels Garrics, restaurada i amb l’antic retaule gòtic de Sant Julià dels Garrics reinstal·lat (s.SVI). També es conserven retaules gòtics a Ossera (finals s.XV), Fórnols (mitjans s. XV) i Cornellana (principis segle XVI). Són igualment d'origen romànic les esglésies de Sant Pere de la Vansa, Sant Vicenç de Banyeres i Sant Romà de Sisquer, a més de la capella de Sant Jaume prop de Montargull i les ruïnes de Sant Andreu de Cornellana. L’ESPAI LA VANSA. Al cap del municipi, Sorribes de la Vansa, hi trobareu l’Espai la Vansa, un punt d’informació turística que, alhora, és també centre d’interpretació del patrimoni de la vall. La Vansa i Fórnols comparteix amb Josa i Tuixent la celebració la Festa de les Trementinaires, que té lloc cada any l’últim cap de setmana de maig. | |||
